Estrenant gadget de blocs i de webs

Aquesta setmana hem afegit dos gadgets nous al nostre bloc: un amb blocs que ens agraden de professors o simplement relacionats amb l’educació i un altre amb pàgines web també relacionades amb l’educació.

Jo em vaig iniciar en tema de blocs en aquest màster; mai havia escrit ni seguit cap i, per tant, era un món totalment desconegut per jo. De fet, fins fa gairebé una setmana no sabia ni el que era exactament un gadget –a jo em sonava a dibuixos animats de la meva infància (vídeo)- ni com es posava. Record que a principi de curs els blocs d’alguns companys més ficats en la matèria ja tenien traductor o un espai des d’on es veien els seus tweets. “Això és fruit de bruixeria o de tres màsters en programació” pensava jo  ;)  Ara resulta que no té cap misteri. No sé si sentir-me realitzada o molt de poble. 

Ara pens que m’hagués agradat conèixer abans la utilitat dels gadgets i la comoditat que suposen a l’hora de recollir informació. D’aquesta manera, durant els mesos que portam de màster, podria haver anat fent un recull de les webs i dels blocs interessants –i d’altres coses- que he consultat per a les feines de classe i tota la feina feta hagués estat encara més productiva. Hauré de repassar entrades anteriors per recuperar blocs que vàrem consultar. Crec recordar que per fer aquella dedicada al currículum i a les competències bàsiques vàrem llegir entrades molt bones. 

D’entre tants de blocs que hi ha a la xarxa, vaig triar alguns de grans personatges de l’educació que s’han de tenir sempre en compte, com en Jordi Adell o en Steve Wheeler; altres d’institucions pedagògiques, que també són molt útils, especialment en tema de recursos pedagògics, com l’Associació Pitiüsa per a la Renovació Pedagògica o el bloc de tiching; d’altres específics de llengua i literatura castellana -que és del que jo seré professora–, com Re(paso) de lengua, al BoRDe dE La LENGUA o Lengüetazos literarios-; i d’altres que parlen de la secundària en general i que són molt interessants, com Arran de pupitre i Profesor en la secundaria. Evidentment falten grans blocs i grans professionals, però crec que no està malament per començar. En aquesta primera selecció he agafat a en Jordi Adell perquè no podia faltar de cap manera; ja és com de la família. De blocs que parlin de llengua i literatura n’hi ha moltíssims, per sort, i he pogut triar els que més m’han agradat.

http://instagram.com/p/yz2tI8MVaW/

Les webs les he triat gairebé totes per practicitat, sabent que segurament seran les que més consultaré, i es podrien dividir en els mateixos grups que he dividit els blocs. En el cas d’eTwinning, l’he afegit perquè pens que està bé no perdre-li el rastre perquè, encara que ara mateix no em convenç massa el que he vist, probablement en un futur tengui projectes més interessants i serà molt enriquidor participar d’ells. 

L'educació en obert

L’educació en obert està canviant les regles –les regles de l’educació tradicional-, enriquint els processos d’ensenyament i d’aprenentatge i  millorant-los, tant quantitativament –es pot accedir a moltíssim material, coneixent així punts de vista diversos de gairebé qualsevol tema- com qualitativament  -d’entre tots els materials consultats hi haurà molta cosa de qualitat qüestionable, però també hi haurà coses especialment interessants i innovadores-.

Crec que no és senzill arribar a entendre bé el que l’educació en obert implica –tot i que gairebé tothom s’aprofita d’ella-, però una vegada que t’hi fiques et sents compromès amb ella, encara que només sigui per una qüestió de Karma -del que parlava en Jordi Adell al vídeo que vaig posar a l’entrada anterior-. 

Està clar que aquest altruisme de fons que comporta l’educació en obert no deu ser plat de bon gust per a les editorials, que tant de pes tenen al nostre país. Aquest nou concepte, sumat a altres noves pràctiques pedagògiques, pot fer que ells –els alts càrrecs d’aquestes empreses- pateixin “grans pèrdues” i, per tant, no els hi interessa que l’educació en obert prosperi tot el que podria -el pitjor de tot això és que tenen poder per a frenar aquest avenç-. De totes maneres, tenen un rival potent també, i és que en aquest sistema capitalista nostre sempre hi ha algú que fa sous; en aquest cas, les empreses que dissenyen i produeixen aparells electrònics, software, etc. estan d’enhorabona.

L’altre dia na Gemma ens comentava a classe que li resulta estrany dir “educació oberta” o “educació en obert” per referir-se a l’open education. Jo crec, com ja vàrem parlar-ne, que és un problema de falta de costum i que podem catalanitzar o castellanitzar el terme perfectament. En Jordi, com a mesura dràstica, per posar un exemple, va dir que si el copiàssim cinquanta vegades a la pissara deixaria de resultar-nos estrany, i pens que té raó. El matís semàntic tampoc és un problema perquè, avui dia més que mai, habilitam constantment paraules i construccions que prenem de l’anglès, les quals adopten noves accepcions en català i en castellà que mai se’ns hagués ocorregut donar-lis. L’open education no té per què ser una excepció.

http://instagram.com/p/yjjiPCMVTC/

Aquesta setmana havíem de triar una llicència Creative Commons per al nostre bloc, primer coneixent totes les que tenim a la nostra disposició i després decidint quina ens agrada/convé més. Al principi vaig pensar que triaria la llicència el més oberta possible perquè, tanmateix, no crec que del meu bloc pugui sortir res massa interessant. Després, quan vàrem parlar que algú podia fer negoci a partir d’algun material extret d’un bloc -per exemple- ja vaig pensar que potser no m’agradaria trobar-me un artefacte creat per jo servint a alguna institució o empresa amb la qual no estigui d’acord –que no són poques-. És per això que finalment he decidit triar que res que surti al meu bloc es pugui utilitzar amb finalitat comercial i que qui comparteixi algun material meu ho hagi de fer respectant la mateixa llicència que tenc jo posada. 

Entorns Personals d’Aprenentatge (PLE)

Durant els dos mesos i mig que portàvem de classes al màster, ja havíem sentit a parlar dels Entorns Personals d’Aprenentatge (PLE) –a en Jordi Adell en una entrevista i a na Gemma, que ja ens havia avançat que hauríem de fer aquesta entrada per a aquesta nova assignatura- però, almenys en el meu cas, no havíem arribat a saber ben bé en què consistien. Ara sabem que els PLE no són un material sinó -com diu na Linda Castañeda al seu vídeo on explica de forma molt clara en què consisteixen els PLE- una idea que ens ajuda a entendre com aprenem les persones fent servir eficientment les tecnologies que tenim a disposició. A priori pot semblar que es tracta d’un concepte poc útil, però na Castañeda aclareix –i crec que tots, en fer-ho, ens haurem assabentat d’això- que fer evident el nostre PLE ens ajudarà a poder enriquir-lo i gestionar-lo millor. 

La veritat és que m’ha sorprès mirar-me el meu PLE després d’acabar-ho de dissenyar i veure que té “tantes” branques. Jo pensava que em sortiria un PLE menys complet –partint de que jo sóc més de paper i bolígraf-. Està clar que el màster ha ajudat a que el meu PLE hagi augmentat considerablement de volum –de fet, amb aquesta entrada he pogut incorporar una eina nova al meu PLE, el Bubbl.us-, tot i que hi ha eines que no sé si continuaré emprant de manera habitual; però bé, ja les conec, conec les seves possibilitats i sempre puc recórrer a elles. 

Eina emprada: Bubbl.us

Al meu PLE es veu que tenc una mancança important a la part de “compartir”–hauria de vigilar el Karma, com diu en Jordi Adell al següent vídeo-. Això és així perquè el meu paper a les xarxes socials és més d’espectadora; mai m’havia plantejat que el fet que jo compartís alguna cosa servís de res, pogués ser útil per altres persones –clar, si els meus contactes de Facebook no compartissin res, jo no arribaria a accedir a bona part dels articles que llegeixo...-. Potser a partir d’aquesta reflexió desenvolupi una nova nova visió (valgui la redundància) –recordem que l’entada anterior portava com a títol precisament aquest sintagma nominal, “Una nova visió”-.

   

M’agradava la idea de fer un PLE com el que apareix al punt 3 del capítol 1 del llibre Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red de Linda Castañeda i Jordi Adell, en el que les diferents parts apareixen connectades les unes amb les altres -a l’estil model TPACK, que vàrem comentar a una entrada anterior-, però a la vegada –quina tonteria- m’atreia la idea de fer servir el Bubbl.us per primera vegada. Un capritx com qualsevol altre.

Una nova visió

Aquesta és la darrera entrada de bloc de l’assignatura de Processos i contextos educatius i hem de reflexionar sobre com ha canviat la nostra visió de l'educació a partir d'aquestes nou sessions i dels treballs derivats d’elles. Està clar que hem après moltíssim, i el més interessant és que aquesta assignatura ha complementat a d’altres i d’altres han servit per reforçar i entendre millor aquesta assignatura. Això ha resultat molt profitòs i és la mostra de que un enfocament globalitzador de l’educació, del que hem parlat a partir de la lectura del llibre d’en Zabala i Arnau, és més eficient que el sistema de matèries aïllades que tenim als centres. 

Crec que una cosa molt valuosa que em porto d’aquesta assignatura és el fet d’haver-li perdut la por i trobar-li sentit a fer servir les noves tecnologies en l’educació. A més, hem conegut diferents eines que podem utilitzar amb els alumnes i hem experimentat que el Twitter és una font inesgotable de recursos per a nosaltres. De totes maneres, segueixo pensat que, com vaig dir a l’entrada de presentació, es poden fer moltes coses atractives, interessants i amb les que es treballi per competències –que es poden combinar amb l’ús de les noves tecnologies- amb un paper i un bolígraf.  

En aquest espai he après, i m’ha agradat, la idea d’avaluar els alumnes a partir d’un element propi que hagin creat ells, en lloc de a partir d’un examen o un treball que reprodueix allò que ha dit prèviament una altra o unes altres persones. Això em recorda un treball que vaig fer a 2n d’ E.S.O. amb dos companyes, que consistia en triar un número de poemes, que ens va dir la professora, d’un llibre que recollia poemes d’amor de diferents poetes i fer una descripció amb les nostres pròpies paraules i un dibuix del que enteniem de cada poema. Recordo que em va agradar molt fer aquest treball –tant que encara el conservo- i ara soc conscient que sempre és més enriquidor crear que reproduir. 

En aquest cas, per a aquesta darrera entrada, hem hagut de fer un montatge amb el Photo Peach transmetent què és el que volem com a professors ara que hem cursat aquesta assignatura. Resulta curiós que quan varem haver de fer això mateix el primer dia de classe, no ho varem plantejar del tot malament -crec jo-; sense voler –o perquè la nostra experiència com a alumnes ens ho demanava- ja voliem una escola menys tradicional. És per això que –amb el permís de la Carme, que en aquesta ocasió no està al mateix grup- hem aprofitat allò fet a principis d’octubre com a començament del nou montatge i, després d’això, hem afegit tot allò que ara, amb més coneixement de causa, volem, aprofitant les fotos d’Instagram que hem fet per a l’assignatura.

http://photopeach.com/album/14vcj4o

Aquesta assignatura m’ha fet reflexionar sobre el sistema educatiu. Jo tenia clar que no funcionava, però no tenia ni els recursos ni la informació necessària per a jutjar-lo. Avui dia ja comprenc què s’ha de canviar, què no podem continuar perpetrant i cap a on hem d’anar –dins del que ens permetin-. 


M’ha agradat “conèixer” al senyor Zabala, tot i que no m’agrada massa com escriu; crec que és molt necessari sentir-lo parlar per arribar a entendre el seu llibre. Vull tancar aquesta assignatura amb un vídeo seu, ja que ens ha acompanyat en aquest camí. Poso només la primera part d’una de les seves conferències, però aquesta ens portarà a veure les altres.




 

#edubateMA

Quan, el primer dia de classe, na Gemma ens va dir que per a la seva assigantura haviem de fer servir Twitter i Instagram em vaig espantar; jo no havia utilitzat mai cap de les dues eines i tampoc sentia cap curiositat per elles. La veritat és que les primeres experiències varen ser una mica estressants ja que tardava mitja hora en twittejar qualsevol cosa i vaig haver de demanar a la meva familia que em deixés descarregar-me l’Instagram als seus mòbils, perquè el meu no té suficient memòria. Per sort, amb pràctica tot es domina, sempre tens algú prop que et deixa fer servir el seu mòbil per fer una foto i tenim professors que diuen veritats com a punys: 

No hi ha cap dubte de que Twitter és una molt bona eina per seguir l’actualitat en educació i, gairebé, en qualsevol tema. Els alumnes no poden viure al marge d’aquesta eina –perquè neixen ja amb les TIC sota el braç, com mostra el següent video- tan valuosa i nosaltres hem d’ensenyar-lis a aprofitar-la i a utilitzar-la amb responsabilitat. De totes maneres, per jo és massa informació la que et proporciona Twitter. Quan de temps al dia has de dedicar al Twitter per seguir tots els temes que et poden interessar? Molt, i quan es té una capacitat d’abstracció elevada això té molt de perill –ho dic pels alumnes i per jo-.

   

En realitat, jo diria que m’han ajudat més les classes del màster que Twitter a ser conscient dels debats en educació, però Twitter té una cosa molt positiva i és que reuneix molt bé la informació per camps gràcies al sistema de hagtags i al seu caràcter obert; de manera que, en el nostre cas, ens facilita la recerca d’experiències educatives interessants, de professionals de l’educació i de materials, com per exemple: 

En quant a l’Instagram, com a futura professora de llengua, em va agradar la proposta de na Gemma de demanar als alumnes que facin fotos als escrits que trobin amb faltes d’ortografia. A més, crec que a les assigantures de Socials i Naturals es poden fer moltes activitats a través d’una eina com Instagram, i aquestes seran atractives i profitoses per als alumnes perquè els alumnes estiran treballant la matèria en qüestió; l’aplicació d’aquesta a la seva realitat, al món que els envolta; i la seva creativitat, que tant deixa de banda l’educació secundària actual i que tant important és –crec jo- per a l’èsser humà.

http://instagram.com/p/v0TDmZsVXd/

Potser les fotos que he fet per al bloc han estat una mica forçades, però crec que sempre han tingut relació amb algún aspecte tractat al text. A la primera entrada de totes, la que parlava de les finalitats de l’educació, volia fer una foto a una ovella perquè parlava de que l’Estat prefereix una societat d’ovelles que una societat educada. Em semblava que podia ser una foto original –perquè no sortirien llibres ni ordinadors- i metafòrica, però aquell cap de setmana es veu que es varen amagar totes les ovelles que hi ha prop de ca meua; cap d’elles volia debutar a Internet.

Després d’aquesta experiència tan enriquidora amb Twitter i Instagram, puc dir que crec que tenen un ús educatiu molt interessant que pot conduir a que els alumnes s’interessin per les noves tecnologies d’una altra manera, ja que veuran que poden aprendre molt a través d’elles. A més, segurament ens guanyarem a un parell –pagès- d’alumnes més de cada grup-classe només pel fet d’ampliar els horitzons de l’educació. Tot i això, segueixo insistint –ja vaig parlar d’això a una altra entrada- en el fet de que potser no tots els alumnes tindran al seu abast un mòbil on puguin descarregar-se l’Instragram -o un mòbil tan sols- ni un ordinador. És important tenir això present i no crear dependències ni complexes –per no tenir un mòbil tan bo com el de la resta- en els adolescents.

Després de tot això, només queda dir:

L'avaluació

A quart d’E.S.O. vaig tenir un professor de Geografia i Història que no avaluava com la resta dels professors que havia tingut fins al moment. Aquest ens explicava la història mundial del segle XX d’una manera molt amena, relacionant els continguts amb el món actual –de fet, teniem com a deures per casa veure cada dia el telediari- i, sempre que era possible, explicava sobre mapes. A cada classe aquest professor dedicava un temps a fer preguntes, que haviem de contestar en veu alta, del que haviem vist als telediaris i del que haviem vist fins el moment de temari. Per contestar podiem buscar al llibre, però clar, cada vegada hi havia més material i havies de saber de què estava parlant per poder anar a les pàgines on podies trobar la informació. La qüestió és que per repetició acabavem recordant una gran quantitat de continguts, dels que jo avui dia encara record una bona part, i que feia una classe molt participativa i molt inclusiva, perquè fins i tot els estudiants menys brillants acadèmicament s’interessaven per l’assignatura i s’esforçaven en intentar contestar moltes preguntes per arribar al minim de positius per a aprovar l’assignatura -i aprenien-. Potser aquesta no és una gran metodologia, però és diferent al que jo estava acostumada i en aquell moment, en que jo tenia 16 anys i sabia encara menys de pedagogia del que sé ara, em va semblar una revolució descobrir que existia una alternativa als examens, que tan poc m’han agradat durant tota la meva vida.

http://instagram.com/p/vJKrQ8MVQq/

En aquest màster estam aprenent i aprendrem noves metodologies i formes d’avaluar, i davant d’aquesta perspectiva em sento animada, perquè soc la primera que desitja la caiguda del protagonisme del examens en l’educació. El mètode que estam posant en pràctica a aquesta assignatura, l’eportafoli, en un principi em va espantar una mica perquè jo mai havia seguit ni escrit cap bloc, però a base d’escriure cada setmana i de comparar-ho amb altres mètodes d’aquest mateix màster, m’ha convençut. He de dir que segueix sense entusiasmar-me escriure un bloc, però com a mètode d’avaluació em sembla interessant –especialment per les tres funcions que pot tenir un eportafoli, de les que parla en Jordi Adell (minut 5:15)-  i molt profitós –pel que ja varem parlar a una entrada anterior, de que l’educació, a més de per l’oci, també serveix per a aprendre; i aquest pot ser un dels camins-, a més de que s’estalvia paper, que falta en fa.

https://www.flickr.com/photos/26847486@N05/5287178509/in/photolist-7VLfe1-8hi2ar-4TxNW6-7x4SkM-94daYa-9e6Pvo-892qm7-9UdKTi-9tYLcc-9PmhGm-7Fs98z-7wnNp9-naipaE-5VXBdg-aXofxr-GMXQi-8b8Ffs-b7Re2D-9bbVwt-dHBNGf-njMZEQ-98kAyM-6rZ6Dg-5w6qPe-6msWVv-9Rzonf-nqLu7B-9PUpqg-2tsye-4MZyTF-7yhueE-4Qfhjs-ndCG2b-9AEkHm-888bbH-9QhtDc-aETdgM-nLQpAV-6ssJgm-9bMXSZ-84Vpn5-4TGBcn-bBUBX9-bCtPgw-b53vaK-9UnRWS-kEwdLg-88E2L9-8XSeFB-4SzSoZ

Com a futurs professors, si el nostre objectiu serà ensenyar per competències, hem de deixar enrere l’avaluació tradicional per a que l’escola deixi de ser, com diu en Zabala (2007), “una carrera de obstáculos en la que lo sustancial no es el contenido de aprendizaje, sino aprobar los examenes”. 

Aprendre per competències

Divendres passat, a l’assignatura de Característiques Organitzatives i Curriculars de les Etapes i dels Centres, varem fer algunes de les exposicions del treball grupal i varem veure que en el camí per a arribar a la tan anhelada inclusió, la integració havia estat un pas previ necessari. De la mateixa manera, en Zabala veu en l’educació tradicional un pas previ a l’ensenyament per competències i diu que la feina feta fins ara ha estat “bona i necessaria”; el que toca ara és anar avançant pel camí per a apropar-nos cada vegada més a l’ensenyament que avui dia considerem òptim. 

L’aprenentatge per competències està a l’ordre del dia, i per això ja trobem fins i tot montatges d’humor al voltant d’ell:

   

Partint de la definició de competència d’en Zabala (2007), que varem veure a l'entrada anterior, veim que existeix una estreta relació entre la significativitat de l’aprenentatge i les competències: l’aprenentage és més significatiu quan és possible aplicar-lo en diferents contextos i pot ajudar a millorar la interpretació o la intervenció en totes aquelles situacions en que sigui necessari. 

Com que no podem preveure totes les situacions amb les que es trobaran els alumnes al llarg de la seva vida, ensenyar per competències té l’objectiu de que aprenguin esquemes d’actuació i la seva selecció i posada en pràctica en diferents contextos generalitzables. Això, precisament, es treballa a dues de les activitats que vaig comentar a l’entrada anterior que varem fer amb una professora. En Zabala (2007) ens diu que les estratègies d’entrenament de molts d’esports d’equip ens poden ser útils per a comprendre les idees generals sobre com ha de ser l’ensenyament de competències i el paper que en ell tenen els esquemes d’actuació i que, per a que un alumne arribi a ser competent, l’ús dels esquemes d’actuació hauran de ser estratègics, es a dir, que no és possible ser competent si l’aprenentage dels components ha estat només mecànic; els alumnes han de saber aplicar en cada cas l’estratègia més adient. 

Diu en Zabala (2007) que un ensenyament de competències per a la vida exigeix la creació d’una àrea específica per a tots els components de caràcter metadisciplinar, que permeti la reflexió i l’estudi teóric i, al mateix temps, el seu aprenentatge sistemàtic en totes les àrees. Altra possible solució que proposa és que totes les àrees «s’impregnin» de manera transversal dels continguts de caràcter general relacionats amb tòpics no disciplinars. Nosaltres, analitzant a classe els objectius d’etapa del currículum, varem veure que en la teoria això s’hauria d’estar fent ja, peró en Zabala (2007) comenta que en la pràctica aquestos objectius queden molt limitats perquè no son continguts avaluables. De totes maneres, com vaig dir a la meva entrada anterior, crec que pel mer fet de viure estam aprenent competències perquè una persona no viu aïllada i té persones al seu voltant de les que pot aprendre; i avui dia els alumnes passen moltes hores a l’institut i estan en contacte amb professors, i nosaltres, com a professors, som models amb pates per als alumnes. 

En Zabala (2007) parla de que és necessària l’existència d’un espai per a la reflexió sobre allò que s’aprèn dins de l’horari escolar. Jo estic totalment d’acord amb això i sé que és molt útil, perquè a les classes d’idiomes això ja es fa. Pot semblar que no té res a veure una classe d’idiomes amb una classe d’institut i, evidentment, són situacions d’ensenyament diferents, però les classes d’idiomes han patit també l’escola tradicional i han donat el salt a noves metodologies més funcionals, on de veritat s’aprèn a parlar una llengua. Crec que no hauriem de donar l’esquena a això, perquè potser podem aprendre molt del seu camí. Soc completament conscient de que les escoles d’idiomes són molt més lliures, no tenen la pressió d’un currículum tan carregat i no es tracta d’educació obligatòria; però en el punt que ens trobem crec que hem d’aprofitar una metodologia alternativa que pugui portar a aprendre per competències. No parlo a nivell de tot el sistema perquè els pedagogs han teoritzat ja molt sobre aoxò i tenim les limitacions polítiques i socials; parlo de que potser a nivell individual, de voler aportar el nostre gra de sorra, podem prendre nota de cara a les nostres classes. 

Una altra banda on m’he trobat que es dedica un espai a la reflexió és a Cuba. Com es veu a l’artefacte, que és una fotografía d’una fotografia que vaig fer allà d’un horari d’una escola de primaria, hi ha un temps dedicat al debat i a la reflexió. No ocupa molt de temps, però ja és més del que tenim aquí.

http://instagram.com/p/u7v5mWsVYI/