L'avaluació

A quart d’E.S.O. vaig tenir un professor de Geografia i Història que no avaluava com la resta dels professors que havia tingut fins al moment. Aquest ens explicava la història mundial del segle XX d’una manera molt amena, relacionant els continguts amb el món actual –de fet, teniem com a deures per casa veure cada dia el telediari- i, sempre que era possible, explicava sobre mapes. A cada classe aquest professor dedicava un temps a fer preguntes, que haviem de contestar en veu alta, del que haviem vist als telediaris i del que haviem vist fins el moment de temari. Per contestar podiem buscar al llibre, però clar, cada vegada hi havia més material i havies de saber de què estava parlant per poder anar a les pàgines on podies trobar la informació. La qüestió és que per repetició acabavem recordant una gran quantitat de continguts, dels que jo avui dia encara record una bona part, i que feia una classe molt participativa i molt inclusiva, perquè fins i tot els estudiants menys brillants acadèmicament s’interessaven per l’assignatura i s’esforçaven en intentar contestar moltes preguntes per arribar al minim de positius per a aprovar l’assignatura -i aprenien-. Potser aquesta no és una gran metodologia, però és diferent al que jo estava acostumada i en aquell moment, en que jo tenia 16 anys i sabia encara menys de pedagogia del que sé ara, em va semblar una revolució descobrir que existia una alternativa als examens, que tan poc m’han agradat durant tota la meva vida.

http://instagram.com/p/vJKrQ8MVQq/

En aquest màster estam aprenent i aprendrem noves metodologies i formes d’avaluar, i davant d’aquesta perspectiva em sento animada, perquè soc la primera que desitja la caiguda del protagonisme del examens en l’educació. El mètode que estam posant en pràctica a aquesta assignatura, l’eportafoli, en un principi em va espantar una mica perquè jo mai havia seguit ni escrit cap bloc, però a base d’escriure cada setmana i de comparar-ho amb altres mètodes d’aquest mateix màster, m’ha convençut. He de dir que segueix sense entusiasmar-me escriure un bloc, però com a mètode d’avaluació em sembla interessant –especialment per les tres funcions que pot tenir un eportafoli, de les que parla en Jordi Adell (minut 5:15)-  i molt profitós –pel que ja varem parlar a una entrada anterior, de que l’educació, a més de per l’oci, també serveix per a aprendre; i aquest pot ser un dels camins-, a més de que s’estalvia paper, que falta en fa.

https://www.flickr.com/photos/26847486@N05/5287178509/in/photolist-7VLfe1-8hi2ar-4TxNW6-7x4SkM-94daYa-9e6Pvo-892qm7-9UdKTi-9tYLcc-9PmhGm-7Fs98z-7wnNp9-naipaE-5VXBdg-aXofxr-GMXQi-8b8Ffs-b7Re2D-9bbVwt-dHBNGf-njMZEQ-98kAyM-6rZ6Dg-5w6qPe-6msWVv-9Rzonf-nqLu7B-9PUpqg-2tsye-4MZyTF-7yhueE-4Qfhjs-ndCG2b-9AEkHm-888bbH-9QhtDc-aETdgM-nLQpAV-6ssJgm-9bMXSZ-84Vpn5-4TGBcn-bBUBX9-bCtPgw-b53vaK-9UnRWS-kEwdLg-88E2L9-8XSeFB-4SzSoZ

Com a futurs professors, si el nostre objectiu serà ensenyar per competències, hem de deixar enrere l’avaluació tradicional per a que l’escola deixi de ser, com diu en Zabala (2007), “una carrera de obstáculos en la que lo sustancial no es el contenido de aprendizaje, sino aprobar los examenes”.