L’educació en obert està canviant les regles –les regles de l’educació tradicional-, enriquint els
processos d’ensenyament i d’aprenentatge i millorant-los, tant quantitativament –es pot
accedir a moltíssim material, coneixent així punts de vista diversos de gairebé
qualsevol tema- com qualitativament
-d’entre tots els materials consultats hi haurà molta cosa de qualitat
qüestionable, però també hi haurà coses especialment interessants i
innovadores-.
Crec
que no és senzill arribar a entendre bé el que l’educació en obert implica –tot
i que gairebé tothom s’aprofita
d’ella-, però una vegada que t’hi fiques et sents compromès amb ella, encara que només sigui per una qüestió de Karma -del que parlava en Jordi Adell al vídeo que vaig posar a l’entrada anterior-.
Està
clar que aquest altruisme de fons que comporta l’educació en obert no deu ser plat de bon gust per a les
editorials, que tant de pes tenen al nostre país. Aquest nou concepte, sumat a
altres noves pràctiques pedagògiques, pot fer que ells –els alts càrrecs
d’aquestes empreses- pateixin “grans pèrdues” i, per tant, no els hi interessa
que l’educació en obert prosperi tot el que podria -el pitjor de tot això és
que tenen poder per a frenar aquest avenç-. De totes maneres, tenen un rival
potent també, i és que en aquest sistema capitalista nostre sempre hi ha algú
que fa sous; en aquest cas, les empreses que dissenyen i
produeixen aparells electrònics, software,
etc. estan d’enhorabona.
L’altre
dia na Gemma ens comentava a classe que li resulta estrany dir “educació oberta”
o “educació en obert” per referir-se a l’open
education. Jo crec, com ja vàrem parlar-ne, que és un problema de falta de
costum i que podem catalanitzar o castellanitzar el terme perfectament. En
Jordi,
com a mesura dràstica, per posar un exemple, va dir que si el copiàssim
cinquanta vegades a la pissara deixaria de resultar-nos estrany, i pens que té
raó. El matís semàntic tampoc és un problema perquè, avui dia més que mai, habilitam
constantment paraules i construccions que prenem de l’anglès, les quals adopten noves
accepcions en català i en castellà que mai se’ns hagués ocorregut donar-lis. L’open education no té per què ser una
excepció.
http://instagram.com/p/yjjiPCMVTC/ |
Aquesta
setmana havíem de triar una llicència Creative Commons per al nostre bloc, primer
coneixent totes les que tenim a la nostra disposició i després decidint quina ens agrada/convé més. Al principi vaig pensar que triaria la llicència el més
oberta possible perquè, tanmateix, no crec que del meu bloc pugui sortir res
massa interessant. Després, quan vàrem parlar que algú podia fer negoci a
partir d’algun material extret d’un bloc -per exemple- ja vaig pensar que
potser no m’agradaria trobar-me un artefacte creat per jo servint a alguna
institució o empresa amb la qual no estigui d’acord –que no són poques-. És per
això que finalment he decidit triar que res que surti al meu bloc es pugui
utilitzar amb finalitat comercial i que qui comparteixi algun material meu ho
hagi de fer respectant la mateixa llicència que tenc jo posada.