L'educació en obert

L’educació en obert està canviant les regles –les regles de l’educació tradicional-, enriquint els processos d’ensenyament i d’aprenentatge i  millorant-los, tant quantitativament –es pot accedir a moltíssim material, coneixent així punts de vista diversos de gairebé qualsevol tema- com qualitativament  -d’entre tots els materials consultats hi haurà molta cosa de qualitat qüestionable, però també hi haurà coses especialment interessants i innovadores-.

Crec que no és senzill arribar a entendre bé el que l’educació en obert implica –tot i que gairebé tothom s’aprofita d’ella-, però una vegada que t’hi fiques et sents compromès amb ella, encara que només sigui per una qüestió de Karma -del que parlava en Jordi Adell al vídeo que vaig posar a l’entrada anterior-. 

Està clar que aquest altruisme de fons que comporta l’educació en obert no deu ser plat de bon gust per a les editorials, que tant de pes tenen al nostre país. Aquest nou concepte, sumat a altres noves pràctiques pedagògiques, pot fer que ells –els alts càrrecs d’aquestes empreses- pateixin “grans pèrdues” i, per tant, no els hi interessa que l’educació en obert prosperi tot el que podria -el pitjor de tot això és que tenen poder per a frenar aquest avenç-. De totes maneres, tenen un rival potent també, i és que en aquest sistema capitalista nostre sempre hi ha algú que fa sous; en aquest cas, les empreses que dissenyen i produeixen aparells electrònics, software, etc. estan d’enhorabona.

L’altre dia na Gemma ens comentava a classe que li resulta estrany dir “educació oberta” o “educació en obert” per referir-se a l’open education. Jo crec, com ja vàrem parlar-ne, que és un problema de falta de costum i que podem catalanitzar o castellanitzar el terme perfectament. En Jordi, com a mesura dràstica, per posar un exemple, va dir que si el copiàssim cinquanta vegades a la pissara deixaria de resultar-nos estrany, i pens que té raó. El matís semàntic tampoc és un problema perquè, avui dia més que mai, habilitam constantment paraules i construccions que prenem de l’anglès, les quals adopten noves accepcions en català i en castellà que mai se’ns hagués ocorregut donar-lis. L’open education no té per què ser una excepció.

http://instagram.com/p/yjjiPCMVTC/

Aquesta setmana havíem de triar una llicència Creative Commons per al nostre bloc, primer coneixent totes les que tenim a la nostra disposició i després decidint quina ens agrada/convé més. Al principi vaig pensar que triaria la llicència el més oberta possible perquè, tanmateix, no crec que del meu bloc pugui sortir res massa interessant. Després, quan vàrem parlar que algú podia fer negoci a partir d’algun material extret d’un bloc -per exemple- ja vaig pensar que potser no m’agradaria trobar-me un artefacte creat per jo servint a alguna institució o empresa amb la qual no estigui d’acord –que no són poques-. És per això que finalment he decidit triar que res que surti al meu bloc es pugui utilitzar amb finalitat comercial i que qui comparteixi algun material meu ho hagi de fer respectant la mateixa llicència que tenc jo posada.